No em fassis pensar!

L'èxit d'una pàgina web dependrà sempre de la satisfacció de l'usuari.

La importància del disseny d'una aplicació es basa en la interacció entre usuari i aplicació, i per tant en la possibilitat o no d'aconseguir els objectius perseguits per l'usuari (trobar informació, comprar, comunicar-se, aprendre...).

És fàcil inferir que un bon disseny haurà de ser comprensible, fàcil d'usar, amigable, clar, intuïtiu i de fàcil aprenentatge per a l'usuari. Per poder assegurar que un disseny compleix amb aquests requisits és imprescindible l'adopció per part del dissenyador de tècniques, procediments i mètodes que assegurin empíricament l'adequació del disseny a les necessitats, habilitats i objectius de l'usuari. 

La usabilitat és anglicisme que significa "facilitat d'ús" i la seva definició podria ser : grau d'eficàcia, eficiència i satisfacció amb la qual usuaris específics poden aconseguir objectius específics, en contextos d'ús específics.

En la definició podem observar que la usabilitat es compon de dos tipus d'atributs, els quantificables de forma objectiva: com són l'eficàcia o nombre d'errors comesos per l'usuari durant la realització d'una tasca, i eficiència o temps emprat per l'usuari per a la consecució d'una tasca. I atributs quantificables de forma subjectiva: com és la satisfacció d'ús, mesurable a través de la interrogació a l'usuari, i que té una estreta relació amb el concepte d'usabilitat percebuda.

Pretendre que una aplicació web sigui usable independentment de qui i com la usi és un error. Tota aplicació es dissenya amb la intenció de satisfer les necessitats d'una audiència concreta i determinada, per la qual cosa serà més usable com més adaptat estigui el seu disseny a aquesta audiència específica, i per tant menys l'estigui per a la resta de persones. Un disseny no és en si mateix usable, ho és per a usuaris específics en contextos d'ús específics.

Si analitzem,per exemple, el concepte de d'usabilitat al món web podem fixar-nos en  un lloc web de comerç electrònic. Del correcte disseny del lloc dependrà que l'usuari aconsegueixi finalment el seu objectiu (i conseqüentment el proveïdor també), o que per contra, frustrat per la dificultat d'ús del web, decideixi abandonar-ho a la recerca d'un més senzill.

Hi ha elements d'usabilitat que l'usuari ja dóna per suposat que ha de trobar com per exemple:

·         Espais de recerca situats per defecte a la zona superior dreta, per la qual cosa si està situada en un altre costat no la trobarà en un primer escombratge. 

·         Deixar un comentari, per tant l'usuari  buscarà el formulari sota o al costat de l'article.

·         Anar a la pàgina principal ja que l'usuari prem intuïtivament (i moltes vegades, inconscientment) en el logotip superior per anar a la pàgina principal.

Un altre concepte íntimament lligat al de usabilitat és el d'accessibilitat. Aquest ja no es refereix a la facilitat d'ús, sinó a la possibilitat d'accés. En concret al fet que el disseny possibiliti l'accés a tots els seus potencials usuaris, sense excloure a aquells amb limitacions individuals com discapacitats, domini de l'idioma,... o limitacions derivades del context d'accés com el programari i maquinari emprat per accedir, ample de banda de la connexió, etc.

Es dóna la paradoxa que mentre que un disseny usable requereix delimitar a la seva audiència potencial amb la finalitat de dissenyar pel concret, un disseny accessible implica la necessitat de dissenyar per a la diversitat i heterogeneïtat de necessitats d'accés presentades per aquesta audiència específica. Quan l'audiència per la qual es dissenya és molt àmplia i presenta necessitats d'accés molt diferents, normalment es fa necessària la posada a la disposició de diverses versions del disseny o un disseny adaptable, com són les conegudes "versions només text" o versions en diversos idiomes.

Al món real, els problemes d'accessibilitat poden ser una rampa d'accés per a persones amb discapacitat mòbil o rètols en braille per indicar detalls importants. No obstant això, una entitat bancària, una plataforma web d'algun servei públic de l'estat o similar no pot (o més aviat, no hauria de) permetre's aquests luxes.

Sense anar més lluny,per exemple, la xarxa social Tuenti no permet l'entrada sense javascript, mentre que la xarxa social Facebook si que permet l'entrada sense necessitar javascript. És per això que  Tuenti té un problema d'accessibilitat.