El que es veu reflecteix el que no es veu

Mai la representació de la vida és el mateix que la vida. Ni les dades són els fets, ni els mapes, el paisatge, la ciutat, la terra mateixa. Diem, mentre veiem la imatge de la pipa de Magrritte, que aquí hi ha una pipa, però sense mentir no diem la veritat. Necessitem de dades, de mapes, d'imatges. Requerim referències per definir el que som, per delimitar el que ens falta…

Avui en dia pràcticament tots coneixem i utilitzem els mitjans electrònics, telemàtics (Internet), multimèdia, etc. Tots aquests mitjans poden funcionar indistintament com a interfícies de comunicació, que no són més que un sistema de representació que pretén facilitar la relació entre l'usuari i la tecnologia.  

Això no és una pipa, va pintar Magritte. Ho va titular La traïció de les imatges, una traïció, que com la pipa, només és la seva representació. L'ús de metàfores com a interfícies entre usuaris i tecnologia pot fer la relació més simple. D'aquesta manera, anomenem escriptori a la interfície que ens permet tenir accés directe a tots aquells programes i funcions que utilitzem amb més freqüència o paperera de reciclatge a la funció que ens permet eliminar documents, carpeta o arxius.

Però la de la mateixa manera que Magritte podem afirmar que l'escriptori en la pantalla de l'ordinador no és un escriptori físic ni tampoc la paperera, sinó que ho entenem dins una realitat virtual basada en representacions igual que la pipa.

La idea que es té de les interfícies és purament funcional i està relacionada amb l'àmbit del disseny de programes d'ordinador. Pot considerar-se una forma simbòlica, articuladora de l'imaginari social contemporani a través de representacions actives. Les possibilitats d'experimentació i innovació que involucren la creació artística amb mitjans electrònics i telemàtics són immenses, tant a nivell estètic com a nivell comunicatiu.

Tots els intents des de l'àmbit de la tecnologia han estat encaminats cap a la millora de la comunicació home-màquina, l'artista, conscient del seu potencial artístic, ha intentat dotar de significat a la interfície. Aquesta virtualitat enfrontada a la realitat és un fenomen complex per la nostra psicologia, ja que pot plantejar dubtes, en certs moments, sobre que és o que no és real, tal i com succeeix moltes vegades en els simuladors virtuals de vida com "Second Life" que pot produir un problema d'identitat.

Ni el dibuix d'una pipa ni la paraula pipa poden substituir una pipa solament són interfícies i representacions de la realitat.

"La interfície no ha de ser transparent. Hem d'interactuar des de fora, no perdre el contacte amb el món exterior ja que la seva fi és interconnectar tots dos mons: el real i el virtual" (Jeffrey Shaw. Artista d'art interactiu)